dimecres, 25 de març del 2009

Els serveis TIC a Catalunya després d'un nou acord

Avui s’ha dut a terme, per part de la Comissió Central de Subministraments (CCS), organisme depenent del departament d’Economia i Finances, l’adjudicació definitiva del nou Acord marc de serveis TIC, promogut pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al departament de Governació i Administracions Públiques i que ha tingut també una intervenció decisiva al llarg de tot el procés de licitació. Aquesta adjudicació comprèn la realització, instal·lació, manteniment i gestió de programes de tecnologies de la informació i la comunicació que seran d’ús pels diferents departaments i ens de la Generalitat de Catalunya i comportarà un volum de contractació de gairebé 80 milions d’euros anuals a les empreses acreditades.

Amb el nou Acord marc de serveis TIC, s’ha volgut donar un impuls al teixit empresarial TIC i a la innovació, que és una característica del mercat català d’aquest sector, en la línia dels objectius ja apuntats en l’ Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ ocupació i la competitivitat de l’ empresa catalana 2008-2011.


Amb aquest nou Acord marc les petites i mitjanes empreses han obtingut un total de 56 adjudicacions, un 133% més que en el darrer Acord marc del 2004. En aquest sentit, les empreses d’entre 200 i 500 treballadors han crescut un 164% en nombre d’adjudicatàries i les que tenen entre 50 i 199 empleats s’han incrementat un 62%. D’altra banda, la participació d’empreses de menys de 50 treballadors, que abans era inexistent, ha comptat en aquesta convocatòria amb sis adjudicatàries. En conjunt, les petites i mitjanes empreses representaven en el Acord Marc del 2004 el 25,8% del total de les empreses adjudicatàries, mentre en el nou Acord marc del 2008 representen el 38,8% del total.


Igualment és remarcable la millora competitiva de l’empresa catalana, ja que 49 empreses resulten adjudicatàries en aquest nou Acord marc, un 26% més respecte del 2004.


Una altra de les dades a destacar és la formació d’Unions Temporals d’Empreses (UTE’s). Les empreses que han decidit agrupar-se en UTE han estat 156 que, respecte de les 118 del 2004, representen també un increment del 32%. El total d’UTE’s adjudicatàries és de 58 (12 més que en l’anterior convocatòria).


Aquest creixement generalitzat es deu en bona mesura al fet que s’ha obert el ventall de recepció d’ofertes a empreses que, o bé per volum de contractació o per la seva especialització, restaven fins ara excloses d’aquesta mena de processos de contractació. En especial, s’ha buscat potenciar el mercat de les petites i mitjanes empreses especialitzades en TIC, per tal d’incentivar que aquestes puguin treballar per a la Generalitat en funció de la seva qualitat, coneixement, experiència i excel·lència.


Cal recordar que la Generalitat va rebre una xifra rècord d’ofertes a la convocatòria del mes d’octubre. En total, es van presentar 661 ofertes corresponents a 208 empreses, la qual cosa ha suposat un augment d’ofertes del 51% respecte de l’anterior Acord Marc de l’any 2004. En aquest sentit, l’augment del 14% d’empreses participants demostra la gran acollida que ha tingut el nou l’Acord marc.

El treball de les TIC a Espanya

Els treballs relacionats amb les tecnologies de la informació (TICs) són els més requerits en el mercat de treball espanyol així com també en la majoria dels països amb alt desenvolupament tecnològic.

En aquesta nota ens dedicarem al treball tecnològic a Espanya.


Els principals centres demandants són les grans ciutats com Madrid , Barcelona , La Corunya , Bilbao i València sense descurar als parcs tecnològics que estan situats en diverses comunitats autònomes i que requereixen treballs especialitzats.


Els treballs mes requerits són els relacionats amb Internet: HTML , ASP , xarxes TCP/IP , Disseny web professional , disseny grafico professional , Linux (amb totes les seves variants i possibilitats) . A més de les disciplines especifiques (i que embullo de sigles) VB , PHP , XML , JSP , WAP entre unes altres. Les tecnologies relacionades amb la informàtica en general també tenen la seva demanda i entre elles es conten :Visual Basic , SQL , UNÍX , Linux com sistema operatiu d'escriptori. Després hi ha una sèrie de treballs àdhuc mes específics i que poden correspondre a salaris superiors per la falta de postulantes capacitats que són : Oracle , SAP, Cobol , Delphi , Genexus i ABAP entre uns altres.

Les aplicacions d'escriptori bàsiques com maneig de Windows , Word , Excel o Access ja es dóna per assegut que qualsevol postulante a un treball d'oficina (tecnològica o no) ha de conèixer-les i per tant hi ha molt poques comandes referent a això salvo per a alguns treballs que requereixen coneixements avançat de la planilla de calculo Excel.


Els llocs millor remunerats són els quals té relació amb la programació o anàlisi de sistemes en tots els seus nivells . Per exemple en el cas d'un dissenyador de llocs web es valorarà que el mateix tingui certs coneixements de programació web perquè pugui manejar la interacció del lloc . No obstant això donada l'especialització i grandària dels llocs web d'avui, s'ha produït una sana divisió del treball on les tasques d'un dissenyador web i la d'un programador web estan bé diferenciades i ja no les executa una sola persona. Les professions mes requerides són analista programador o programador , suport tècnic (ja sigui reparació de PCs o configuració de programari) , administrats de base de dades , desenvolupament web (disseny i programació) , consultors en intel·ligència de negocis )o Business Intelligence) .


Aquestes ultimes estan relacionades amb instrumentació de llocs de comerç electrònic. Quant als nivells d'ingressos en l'àrea de les TICs van dels 10.000 als 25.000 euros anuals i la variació correspon al grau de coneixement , experiència , l'empresa entre altres factors.

Pot obtenir un estimatiu de com seria el seu salari si treballarà en les TICs a Espanya connectant-se a www.laboris.net i després de completar les seves dades triant l'opció "El meu valor Infosalary" se li indicarà com seria el seu ingrés terme mitjà per als coneixements que posseïx.

Per a aconseguir un treball relacionat amb les Tic ho mes fàcil és consultar els llocs web dels portals de treball i també els lloc de les principals empreses del sector tecnològic que moltes vegades té un enllaç on els postulante poden deixar el seu currículum.

divendres, 20 de març del 2009

Estadístiques de l'us de les TIC a Espanya

L'INE acaba de publicar l'el informe anual 2008 d'ús de les TIC en les llars espanyoles, en les quals es recullen algunes dades sobre quant i com usem a Espanya l'ordinador, internet, els mòbils i la Televisió Digital Terrestre, és curiós per exemple que diguin que el 37,4% dels habitatges disposa de recepció de televisió digital terrestre (TDT), un creixement de 15 punts comparat amb el 2007 quan ja va tocant canviar-se ja que l'apagada analògica segueix planificat per a Abril del 2010.

Dono per fet que en aquestes estadístiques per exemple no recojen que molts usuaris tenim Televisió per cable, pel que no necessitem el TDT. Molt més interessant és aquesta taula extreta de l'informe de l'INE que reflecteix l'evolució en els últims anys de l'ús d'ordinadors, internet i accés a Banda Ampla en les llars espanyoles, es veu l'increment any rere any però , de vegades, els quals naveguem molt sovint per la xarxa i gairebé vivim en ella ( i d'ella o gràcies a ella ) ens vam oblidar que existeix tot un món aquí fora que ni sap, ni li interessa ni li importa... o potser no pot.

El 63% de les llars espanyoles compte amb algun ordinador, el que ja em sembla bastant. El 51% té accés a internet però només el 43.5% té banda ampla, o sigui, que només el 43.5% pot "navegar de debò" per internet. A part de moltes altres dades, que conclusions podem prendre que el creixement que s'hauria d'esperar en els pròxims anys va a ser brutal, sinó, fixeu-vos en la secció de l'informe que parla de l'ús d'internet per part de nens entre 10 i 15 anys... al·lucinant, el 82% dels crios han navegat ja per internet encara que no entenc bé la disparitat de dades, ja que si només un 43% de llars té accés per banda ampla, com és que el 82% de les criatures ja navega ? Potser ho facin en la biblioteca, l'escola o en un Cyber per aquí.. curiós. L'important és que l'ús que fan els nens ens mostra que podem esperar en els pròxims anys.

divendres, 13 de març del 2009

Les TIC a Espanya i Europa


Espanya és el tercer país europeu més copejat per la “bretxa digital”. L'últim informe de Eurostat revela que els espanyols, només després dels portuguesos i eslovens, són els quals més van patir en 2004 la gran divisió digital en l'accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.


Des de fa almenys deu anys, les TIC s'han expandit fent-se més accessibles i assequibles a la gran majoria. No obstant això, encara persisteix una gran divisió digital existent entre aquells que tenen la possibilitat de connectar-se a Internet i els quals no. L'informe cita diversos factors que poden ser causa d'aquesta bretxa: l'edat, la situació laboral, el nivell educatiu o el grau d'urbanisme de l'àrea de residència que desemboquen en una manca pel que fa a infraestructures i dotació d'equips, així com l'insuficient nivell de coneixements informàtics i de les competències necessàries per a poder ser partícips de la Societat de la Informació.


Espanya és el tercer país de la Unió Europea que més va sofrir aquest desequilibri d'accessibilitat digital en 2004, solament superat per Portugal i Eslovènia en la cua de la classificació global. El document europeu fixa la divisió digital que pateixen els espanyols en un 61%, que resulta de comparar el 77% dels ciutadans espanyols amb un nivell alt d'estudis que va accedir a la xarxa i el 16% d'aquells altres amb un nivell cultural baix.

Segons l'informe, els països europeus que van registrar en 2004 una bretxa digital menor van ser Lituània (11%), Suècia (24%), Alemanya (25%), Dinamarca i Estònia (ambdues amb un 27%). Del document es desprèn, a més, que el 85% dels estudiants europeus va utilitzar Internet en 2004. Sobre aquesta dada cal ressaltar un aspecte curiós, i és que a Islàndia, a més de que el 100% dels estudiants va accedir a la xarxa el passat any, també ho va fer el 75% d'aquelles persones que posseïxen un nivell baix d'educació (quan la mitjana europea se situa entorn del 25%).

dijous, 12 de març del 2009

Les TIC a Catalunya

Catalunya sofreix un desajustament entre els recursos humans especialitzats en TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i la demanda empresarial d'aquests perfils. Així ho confirma l'estudio Els professionals dels TIC a Catalunya.

La visió empresarial dels necessitats a curt termini realitzat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i A. c. s. Institut per a la Secretària de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya.

Els professionals TIC esmentats en l'estudi inclouen les diferents enginyeries: informàtica, telecomunicacions i industrial electrònica; les enginyeries tècniques informàtiques i de telecomunicacions i els cicles formatius de grau mig i superior. El desequilibri entre la demanda i l'oferta de professionals TIC està causat per la tendència a la baixa de llicenciats universitaris i titulats en formació professional en especialitats d'aquest àmbit; l'estancament en el nombre total d'ocupats en aquestes professions i l'augment de la demanda per part de les empreses. Les dades de l'enquesta mostren que les empreses del sector TIC són les quals oferixen millors oportunitats d'incorporació professional.

El 85% de les ofertes laborals previstes per al pròxim any són d'empreses del sector TIC. Concretament, a Catalunya es precisen més de 21.000 professionals TIC. Una tercera part de la xifra serà coberta pels recién titulats, especialment enginyers. La resta, uns 15.000 llocs de treball, haurien de ser ocupats per professionals TIC provinents d'altres territoris, per professionals TIC ja ocupats en el mercat laboral català, o per professionals sense formació especialitzada en TIC.

Aquest últim, representa un 10,7% de les contractacions per a desenvolupar tasques TIC en l'actualitat. Segons l'estudi, les empreses entrevistades manifesten dificultats per a cobrir les seves ofertes de treball, arribant fins a a suspendre projectes per falta de professionals qualificats. A més, es constata la mobilitat dels professionals amb freqüents canvis de treball: les primeres experiències laborals solen durar pocs mesos, ja que els professionals troben de seguida oportunitats de millora.

dimecres, 11 de març del 2009

Conseqüències de les TIC

-La integració encertada de les TIC en el nucli del procés empresarial és bàsica per a garantir una competitivitat contínua i sostenible.

-L'augment accelerat de la productivitat i el creixement econòmic està estretament relacionat amb els avanços de les TIC.

-Estalviar costos és una motivació clau per a dedicar-se al comerç digital L'entorn financer europeu no és suficientment favorable a la innovació. -

Creixement econòmic.

Actualment, les TIC afecten a gairebé tots els aspectes de la vida econòmica i sobretot a l'organització i adreça d'empreses. L'augment accelerat de la productivitat i el creixement econòmic dels anys 90 està estretament relacionat amb els avanços de les TIC en el sector dels programes informàtics i de tecnologies de control, que no es caracteritzen tant pel descens dels preus, com per augmentar la capacitat i la facilitat d'ús el que millora la qualitat de productes i serveis.

En el període 1996-2000 tots els països han registrat taxes de creixement del PIB superiors a les de creixement de l'ocupació, experimentant així un augment de la productivitat. Irlanda, Finlàndia, Països Baixos, Espanya i EUA presenten la millor combinació de creixement de la producció i de l'ocupació en aquest període. Per contra, països com Alemanya i Itàlia van registrar la pitjor.

No obstant això, en 2001, la brusca disminució del nivell d'inversions empresarials en TIC, tant en EUA com a Europa, va afectar de manera negativa a les perspectives de creixement econòmic. Generació d'ocupació. L'augment de la productivitat induït per les TIC és una font de creació d'ocupació.

El rellançament del creixement de la producció ha donat impuls a l'ocupació tanta a Europa com en EUA, de manera que encara que poden desaparèixer llocs de treball en alguns sectors, el dinamisme global resultant de la utilització de les TIC provoca la generació d'ocupació en uns altres fins a compensar les pèrdues amb escreix. Organització empresarial. Altre aspecte característic de l'economia electrònica és que està modificant les condicions de competència i l'estructura dels mercats.

Bàsicament són quatre els canals de canvi:

  1. Competència creixent , fruit de la reducció de barreres i creació de noves vies de distribució, augmentant la transparència en el preu.

  2. Nous models empresarials, amb menors costos i majors exigències de qualitat.

  3. Noves formes de comprar i vendre, amb major personalització de productes i serveis.

  4. Noves necessitats de formació, ja que els nous processos requereixen noves qualificacions.

Influències de les TIC

Per a entendre la influència de les TIC en el desenvolupament de la personalitat, és necessari tenir en compte que actualment les persones es relacionen amb elles en la majoria de les seves àrees d'activitat: per exemple, en l'àrea de la salut vam trobar que estan àmpliament incorporades com mitjos per al diagnòstic i la intervenció; en l'àrea de les comunicacions, en els espais recreatius, etc. Pogués dir-se que resulta més treballós pensar en quin tipus d'activitats no s'utilitzen les TIC, que exemplificar el seu ús quotidià.

Tot això suposa que el subjecte (encara que no sempre de manera conscient) creu i sistematice les seves pròpies valoracions, les seves pròpies maneres d'entendre les TIC, unes vegades de manera més propera a la realitat, unes altres maximitzant el seu veritable abast.

En l'educació s'ha incorporat àmpliament l'ús de les TIC; aquesta és una de les àrees d'activitat del subjecte que resulten de major impacte per a la formació de la seva personalitat, puix que és aquest l'objecte mateix de l'educació. Per tant, de la forma com s'usin les TIC en aquesta àrea dependrà, en bona mesura, no només les habilitats que les persones adquireixin per a la interacció amb aquests mitjans, sinó la idea que es formin de què són, quin és el seu abast, i com han d'utilitzar-se, així com la influència en el desenvolupament harmònic o no de la personalitat. Són nombroses les reflexions d'abast psicopedagògic que apareixen en la bibliografia sobre la introducció de les TIC en el procés d'educació, i més enllà dels suggeriments didàctics que es donen referent a això, referirem els criteris valoratius sobre aquests mitjans.

Les TIC, especialment Internet, facilita l'intercanvi científic (permet consultar i mostrar experiències de treball), facilita la comunicació, la recerca de materials mitjançant l'ús de cercadors que connecten amb facilitat a força de dades especialitzades, a l'una es converteixen en valuoses eines per a la col·laboració i l'intercanvi a través de variants de comunicació com, per exemple: xat, fòrums, missatgeria electrònica, etc.

Altres facilitats de les TIC a l'igual influïxen en l'educació i formació, com és el cas de l'ús de la computadora i els videojocs com mitjans d'ensenyament que permeten:

  1. Que els subjectes utilitzin l'exploració directa com manera d'aprenentatge, i amb això siguin aprenents més actius.

  2. . El foment de la "conectividad global", doncs permeten que entrin en contacte subjectes de diversos llocs, fins i tot de cultures diferents, promovent l'intercanvi intercultural en l'aprenentatge.

  3. L'ús d'aules i laboratori virtuals, promovent el accés a la realització de pràctiques no sempre possibles en condicions reals.

Nous reptes de les TIC

En qualsevol cas, no hi ha dubte que la societat de la informació comporta nous reptes per a les persones, entre els quals vam destacar:

-El canvi continu, la ràpida caducitat de la informació i la necessitat d'una formació permanent per a adaptar-se als requeriments de la vida professional i per a reestructurar el coneixement personal.

-La immensitat de la informació disponible i la necessitat d'organitzar un sistema personal de fonts informatives i tenir unes tècniques i criteris de recerca i selecció.

-La necessitat de verificar la veracitat i actualitat de la informació.

-Gestionar la nostra presència en el ciberespai.

-Els nous codis comunicatius, que hem d'aprendre per a interpretar emetre missatges en els nous mitjos.

-La tensió entre el llarg i el curt termini en un moment en el qual predomina l'efímer i es busquen ràpides solucions malgrat que molts dels problemes requereixen d'estratègies a llarg termini.

-Veure d'aprofitar els nous mitjos per a resoldre alguns dels problemes "irresolubles" fins a ara: gran fracàs escolar, deficient atenció de les administracions als administrats...

-La tensió entre tradició i modernitat: adaptar-nos al canvi sense negar-nos a nosaltres mateixos i perdre la nostra autonomia.

-Convertir-nos en ciutadans del món (i desenvolupar una funció social) sense perdre les nostres arrels (tensió entre el mundial i el local) - Els problemes de sostenibilitat a nivell del planeta. - Tensió entre l'espiritual i el material, ja que el món necessita ideals i valors. - Procurar que els nous mitjans contribueixin a difondre la cultura i el benestar en tots els pobles de la Terra. - Pensar en els llocs de treball que es necessitaran i preparar a la gent per a ells, contribuint així a evitar l'atur i l'exclusió social