Internet i la societat en red

- Internet és més que una tecnologia, un mitjà per a tot: mitjà de comunicació, d'interacció, d'organització social. Un mitjà en el qual es basa una nova societat en la qual ja vivim: la "societat en xarxa".

1.- Les lliçons de la història d'Internet. Es desenvolupa (des dels anys setanta) a partir de la interacció entre la investigació universitària, els programes d'investigació militar dels Estats Units i la contracultura radical.llibertària, que buscaven en això un instrument d'alliberament i autonomia respecte a l'Estat i les grans empreses. No va haver aplicació militar d'Internet, va haver finançament militar d'Internet que els científics van utilitzar per als seus estudis i la creació de les seves xarxes tecnològiques. Dues dècades més tard, l'empresa impulsaria el seu ús social generalitzat. - Des del principi es desenvolupa com un instrument lliure de comunicació, a partir d'una arquitectura informàtica oberta de lliure accés i autogestionada, que va anar progressivament modificada colaborativamente per una xarxa internacional de científics i tècnics. Actualment està governada per una societat privada donada suport pel govern USA i d'altres països: ICANN.

2.- La geografia d'Internet. En Internet podem distingir dos tipus de geografia: la dels usuaris (molt concentrada en els països desenvolupats) i la dels proveïdors de contingut (concentrades en les principals àrees metropolitanes - Barcelona i Madrid a Espanya- que és on estan les persones amb la informació i el coneixement necessari) - Internet permet treballar des de qualsevol lloc (oficina mòbil, oficina portàtil, connexió ubiqua...), però no s'està desenvolupant el treball a casa.

3.- La divisòria digital. Les persones que no tenen accés a Internet tenen una debilitat cada vegada major en el mercat de treball. Els territoris no connectats perden competitivitat econòmica. A més apareix un segon element de divisió social més important que la conectividad tècnica: la capacitat educativa i cultural d'utilitzar Internet. Saber buscar la informació, processar-la convertir-la en coneixement útil per al que es vulgui fer, saber aprendre a aprendre..

4.- Internet i la nova economia. Internet ha permès el desenvolupament de les transaccions financeres electròniques i dels mercats borsaris virtuals, no obstant això la nova economia no és la de les empreses que produïxen o dissenyen Internet, és la de les empreses que funcionen amb i a través d'Internet. En el comerç electrònic, un 80% són transaccions entre empreses, solament un 20% és comerç a consumidors finals.

5.- La sociabilitat en Internet. Internet desenvolupa, però no canvia, els comportaments socials. En general com més gran és la xarxa física d'una persona, major és la seva xarxa virtual (encara que en casos de feble sociabilitat real, Internet pot tenir efectes compensatoris). Les comunitats virtuals tenen altre tipus de lògica i de relacions. Són comunitats de persones basades en uns mateixos interessos, afinitats i valors. Internet permet saltar les limitacions físiques de l'espai (el barri, l'entorn laboral...) per a buscar persones afins amb les quals establir relació. Són tant més reeixides com més estan lligades a tasques o interessos comuns (més enllà dels joves, és minoritari el seu ús per a ajuntar-se i contar ximpleries... la gent no té temps per a això).

6.- Els moviments socials en Internet. Actualment hi ha una crisi de les organitzacions tradicionals (partits, associacions polítiques...) en favor dels moviments socials entorn de valors i projectes (medi ambient, drets humans...). La major part d'aquests moviments socials utilitzen Internet com una forma privilegiada d'acció i organització en xarxa (qualsevol persona pot llançar un manifest en Internet i veure d'aglutinar persones entorn d'un projecte). En ells el poder funciona en xarxes locals que permeten organitzar per exemple protestes globals.

7.- Relació directa d'Internet amb l'activitat política. Internet podria ser un instrument de participació ciutadana extraordinari, un ágora política d'informació de la casi política i els governs als ciutadans, i de relació interactiva. Però governs i polítics solament ho usen com tauler d'anuncis (i com a molt per a rebre opinions sense més). La societat modela Internet i no al contrari. Allí on hi ha mobilització social, Internet actua com instrument de canvi social; allí on hi ha burocratització política i política estrictament mediàtica de presnetación ciutadana, Internet és simplement un tauler d'anuncis.,

8.- La privadesa en Internet. Els governs no poden controlar Internet, però en Internet no hi ha privadesa, tot pot ser rastrejat.

9.- Internet i els mitjans de comunicació. Internet i TV seguiran sent dos sistemes distints (encara que podran estar en un mateix moble en el saló). No sembla interessant transmetre TV per Internet pel gran ample de banda que consumirien tots els canals, però Internet si pot ser el sistema operatiu amb el qual interactuem per a seleccionar la informació que vulguem veure...

-Encara que Internet està cortocircuitando els grans mitjans de comunicació (periòdics digitals, ràdios...), sembla que seran compatibles diversos formats: periòdic en paper, on.line, per ràdio, per TV... segons els diferents moments d'utilització.

-Quan tot està en Internet el principal problema és la credibilitat. I és allí on els grans mitjans de comunicació han de defensar el seu espai.

10.- Internet constituïx la infraestructura tecnològica i el mitjà organitzatiu que permet el desenvolupament d'una sèrie de formes de relació social que no tenen el seu origen en Internet, que són fruit d'una sèrie de canvis històrics... però que no podrien realitzar-se sense Internet.