Història de les TIC: Principals moviments i produccions

1958-Apareix el primer programa per a l'ensenyament dedicat a l'aritmètica binària, desenvolupat per Raht i Anderson, en IBM, amb un ordinador IBM 650. A fins de 1960 van implementar 25 centres d'ensenyament en EUA, amb ordinadors IBM 1500. Un dels majors inconvenients que van tenir els alts costos de la seva aplicació.

1963- En la Universitat de Stanford, amb suport de la Fundació Carnegie, de l'Acadèmia Nacional de Ciències i del Ministeri d'Educació d'EUA Un dels primers projectes, el DIDAO, es va desenvolupar sota l'adreça de Patrick Suppes. Els materials preparats es destinaven fonamentalment a l'aprenentatge de les matemàtiques i la lectura. En l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), un equip dirigit per Seymour Papert, deixeble de Piaget, comença la creació d'un sistema amb dos elements bàsics: el llenguatge de programació LOGOTIP i un robot cridat TORTUGA. Logotip és una veu derivada del grec logotips i conté, alhora, les nocions de logotip-raó, logotip-llenguatge i logotip-càlcul. No es tracta d'un llenguatge informàtic, sinó d'un nou enfocament en la utilització de l'ordinador en l'ensenyament.

1965- En el camp de la teleinformática, es va assolir connectar una computadora en Massachusetts amb una altra a Califòrnia a través d'una línia telefònica. D'aquests experiments es va derivar el projecte ARPANET en 1967, i per a 1972 ja estaven connectades diverses computadores i van començar a desenvolupar-se noves aplicacions com el correu electrònic. El creixement de ARPANET va desembocar en el que avui es coneix com internet, establerta com una tecnologia per a donar suport a la comunicació de dades per a la investigació en 1985 i que avui interconnecta desenes de milers de xarxes de còmput en tots els continents i en l'espai exterior. Recentment, internet també s'ha convertit en un dels recursos tecnològics vinculats amb l'escola.

1969- La Universitat de Califòrnia va fundar en Irving el Centre de Tecnologia Educativa, sota l'adreça d'Alfred Bork, on es van desenvolupar materials per a l'educació assistida amb computadora.

1970- Van sorgir a Europa els primers projectes per a introduir els ordinadors en l'ensenyament secundari. Entre ells el pla francès de J. Hebenstreit, que contemplava la formació anual de 100 professors d'ensenyament secundari de temps complet, l'equipament de 58 centres d'ensenyament, el desenvolupament d'un llenguatge (el LSE) per a facilitar la utilització compartida

dels programes i la constitució d'equips d'investigació i desenvolupament de programes EAO. Es va presentar l'informi Johnsen a Dinamarca, en virtut del com es va dotar amb equips de fabricació danesa fins al 80% dels centres d'ensenyament mig. Així mateix, es va desenvolupar un llenguatge especial, el COMAL. Es va crear el llenguatge Pascal i algunes universitats van començar a utilitzar la computadora en l'ensenyament d'aquest llenguatge en un intent per substituir el BASIC, per a aprofitar els beneficis de la Programació Estructurada. La companyia Cànon llança al mercat la primera calculadora de butxaca el 14 d'abril de 1970.

1972- El g

overn dels EUA va concedir, a través de la American Nacional Science Foundation (ANSF), 10 milions de dòlars a dues companyies privades, Control Data Corporation (CDC) i Mitre Corporation (MC), amb la finalitat d'assolir sistemes per a ensenyar amb computadores, aplicables a nivell nacional. Van produir les primeres versions dels seus sistemes, coneguts com PLAT I TTCCIT. La Universitat de Illinois, sota l'adreça de Donald Bitzer, en col·laboració amb Donen Alpert, el projecte PLAT (Programmed Lògia for Automatic Teaching Operations). Apareix com una temptativa que un ordinador molt poderós amb un gran nombre de terminals; això fa que sigui econòmicament viable. Utili

tzava pantalles de plasma que són transparents i permeten que se sobreposin transparències en color sobre els gràfics generats per la computadora. Va distribuir el seu material a les escoles mitjançant línies telefòniques ordinàries i des d'allí a la terminal de l'estudiant. Un dels majors atractius de PLAT és la biblioteca, amb un catàleg que conté totes les disciplines i nivells i representa més de 4000 hores de classe. Des de 1972 es distribuïx comercialment en CD, i també a altres parts del món, com per exemple Anglaterra, encara que té alts costos d'aplicabilitat. TTCCIT (Timeshared Interactive Computer Controlled Information Televisió) utilitzava televisors normals i la transmissió es feia per cable, el que implica un alt cost. La programació d'aquest sistema va ad

optar un format de tipus heurístic, orientat a l'estudiant, en el qual l'alumne pot fer o trobar el seu propi camí dintre del tema. Contaven amb un equip d'escriptors, psicòlegs educatius, tècnics en avaluació i especialistes en paquets. La Unesco i el Comitè d'Ensenyament de la Ciència del ICSU (International Council of Scientific Unions), a París, van destacar dos treballs. Un va ser l'ús de les primeres videocaseteras per a fins educatives; l'altre va ser la demostració del sistema PLAT connectat des de les terminals de París fins a la computadora en Illinois. Apareix la primera calculadora científica (HP-35) de l'empresa Hewlett-Packard, que avalua funcions transcendents com log x, sen x, i successions.

1973- En G

ran Bretanya s'inicia el projecte NDPCAL (National Development Program for Computer Aided Learning). Es pretenia l'ús dels ordinadors per a crear un ambient que desenvolupés l'exploració, l'experimentació i l'aprenentatge, a través del desenvolupament de sistemes interactius d'instrucció basats en l'ús de l'ordinador, amb programes per a simular la conducta de sistemes i organitzacions complexes.

1977- Van aparèixer en el mercat els microordinadors o computadores personals, sistemes basats en el microprocessador que, per la seva grandària, potència, facilitat d'ús i reduït cost van a produir una autèntica revolució, no només en esferes com la llar, les professions o les oficines, sinó també en l'àmbit educatiu. És realment a partir de la comercialització dels microordinadors quan en la majoria dels països es va generalitzar l'elaboració de plans per a incorporar les computadores als centres docents d'ensenyament mig.

1979-Es van fer les dues primeres implementacions del llenguatge LOGOTIP sobre microordinad

ors (Texas Instruments i Apple).

1980- Seymour Papert, matemàtic i epistemólogo sud-africà que fins a 1965 havia estudiat problemes pedagògics amb Jean Piaget a Suïssa, i que en 1966 es va traslladar a Cambridge, en Massachussets, on va col·laborar amb Marvin Minsky en l'adreça del laboratori d'Intel·ligència Artificial, dóna a conèixer una sèrie de reflexions sobre l'ús de la computadora en l'educació i promou el l

lenguatge LOGOTIP, desenvolupat en el Massachussets Institute of Technology. Les hipòtesis de Papert són dues: els nens poden aprendre a usar computadores, i aquest aprenentatge pot canviar la manera d'aprendre altres coneixements. La proposta de Papert és diametralment oposada al que es venia fent amb les computadores. En el sistema PLAT, la computadora tenia una sèrie de lliçons programades perquè l'alumne aprengués. Amb el llenguatge LOGOTIP, Papert pretén que el nen programi la computadora perquè aquesta faci el que el nen desitja. En essència, el LOGOTIP li proporciona al nen un ambient gràfic en el qual hi ha una tortuga que pot obeir una sèrie d'instruccions bàsiques, com avançar una distància determinada, girar un cert angle cap a la dreta o l'esquerra, deixar o no dibuixat un traç pel camí que recorre i, si la pantalla de la computadora és en color, es pot variar el color del traç de la tortuga. Però a més, la computadora pot apren

dre seqüències d'instruccions i repetir-les sota condicions lògiques predeterminades.

1985- Comencen a aparèixer programes que s'incorporen a l'ensenyament en centres d'estudis. Apareixen tutorials d'ofimàtica que ensenyen el sistema operatiu MS-DOS, WORDSTAR, WORDPERFECT, LOTUS, DBASE, WINDOWS, i altres aplicacions informàtiques. S'ensenya programació; llenguatges com PASCAL, C, COBOL, BASIC, DBASE, etcètera.

1986- La companyia Casio presenta la primera calculadora científica amb capacitat de graficar, que permet graficar funcions d'una sola variable i associar-l

i una taula de valors.

1996- Texas Instruments fa aparèixer la calculadora algebraica T1-92, que conté un Cas (Sistem

a d'Àlgebra Computacional) molt poderós. Recentment va aparèixer la tecnologia Flash, que permet incorporar i actualitzar programes electrònicament, i també existeixen perifèrics recopila

dores de dades cbl (Calculator-Based-Laboratory) i cbr (Calculador-Based-Ranger) que poden modelar fenòmens físics. En l'any 2000 la companyia Casio va posar en el mercat calculador

es semblants a la TU-92 (empero, tenen una versió del programari Maple). En conclusió: les calculadores conten en l'actualitat amb programari matemàtic, com Geometria Dinàmica.

Els serveis TIC a Catalunya després d'un nou acord

Avui s’ha dut a terme, per part de la Comissió Central de Subministraments (CCS), organisme depenent del departament d’Economia i Finances, l’adjudicació definitiva del nou Acord marc de serveis TIC, promogut pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), adscrit al departament de Governació i Administracions Públiques i que ha tingut també una intervenció decisiva al llarg de tot el procés de licitació. Aquesta adjudicació comprèn la realització, instal·lació, manteniment i gestió de programes de tecnologies de la informació i la comunicació que seran d’ús pels diferents departaments i ens de la Generalitat de Catalunya i comportarà un volum de contractació de gairebé 80 milions d’euros anuals a les empreses acreditades.

Amb el nou Acord marc de serveis TIC, s’ha volgut donar un impuls al teixit empresarial TIC i a la innovació, que és una característica del mercat català d’aquest sector, en la línia dels objectius ja apuntats en l’ Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ ocupació i la competitivitat de l’ empresa catalana 2008-2011.

Amb aquest nou Acord marc les petites i mitjanes empreses han obtingut un total de 56 adjudicacions, un 133% més que en el darrer Acord marc del 2004. En aquest sentit, les empreses d’entre 200 i 500 treballadors han crescut un 164% en nombre d’adjudicatàries i les que tenen entre 50 i 199 empleats s’han incrementat un 62%. D’altra banda, la participació d’empreses de menys de 50 treballadors, que abans era inexistent, ha comptat en aquesta convocatòria amb sis adjudicatàries. En conjunt, les petites i mitjanes empreses representaven en el Acord Marc del 2004 el 25,8% del total de les empreses adjudicatàries, mentre en el nou Acord marc del 2008 representen el 38,8% del total.

Igualment és remarcable la millora competitiva de l’empresa catalana, ja que 49 empreses resulten adjudicatàries en aquest nou Acord marc, un 26% més respecte del 2004.

Una altra de les dades a destacar és la formació d’Unions Temporals d’Empreses (UTE’s). Les empreses que han decidit agrupar-se en UTE han estat 156 que, respecte de les 118 del 2004, representen també un increment del 32%. El total d’UTE’s adjudicatàries és de 58 (12 més que en l’anterior convocatòria).

Aquest creixement generalitzat es deu en bona mesura al fet que s’ha obert el ventall de recepció d’ofertes a empreses que, o bé per volum de contractació o per la seva especialització, restaven fins ara excloses d’aquesta mena de processos de contractació. En especial, s’ha buscat potenciar el mercat de les petites i mitjanes empreses especialitzades en TIC, per tal d’incentivar que aquestes puguin treballar per a la Generalitat en funció de la seva qualitat, coneixement, experiència i excel·lència.

Cal recordar que la Generalitat va rebre una xifra rècord d’ofertes a la convocatòria del mes d’octubre. En total, es van presentar 661 ofertes corresponents a 208 empreses, la qual cosa ha suposat un augment d’ofertes del 51% respecte de l’anterior Acord Marc de l’any 2004. En aquest sentit, l’augment del 14% d’empreses participants demostra la gran acollida que ha tingut el nou l’Acord marc.

El treball de les TIC a Espanya

Els treballs relacionats amb les tecnologies de la informació (TICs) són els més requerits en el mercat de treball espanyol així com també en la majoria dels països amb alt desenvolupament tecnològic.

En aquesta nota ens dedicarem al treball tecnològic a Espanya.

Els principals centres demandants són les grans ciutats com Madrid , Barcelona , La Corunya , Bilbao i València sense descurar als parcs tecnològics que estan situats en diverses comunitats autònomes i que requereixen treballs especialitzats.

Els treballs mes requerits són els relacionats amb Internet: HTML , ASP , xarxes TCP/IP , Disseny web professional , disseny grafico professional , Linux (amb totes les seves variants i possibilitats) . A més de les disciplines especifiques (i que embullo de sigles) VB , PHP , XML , JSP , WAP entre unes altres. Les tecnologies relacionades amb la informàtica en general també tenen la seva demanda i entre elles es conten :Visual Basic , SQL , UNÍX , Linux com sistema operatiu d'escriptori. Després hi ha una sèrie de treballs àdhuc mes específics i que poden correspondre a salaris superiors per la falta de postulantes capacitats que són : Oracle , SAP, Cobol , Delphi , Genexus i ABAP entre uns altres.

Les aplicacions d'escriptori bàsiques com maneig de Windows , Word , Excel o Access ja es dóna per assegut que qualsevol postulante a un treball d'oficina (tecnològica o no) ha de conèixer-les i per tant hi ha molt poques comandes referent a això salvo per a alguns treballs que requereixen coneixements avançat de la planilla de calculo Excel.

Els llocs millor remunerats són els quals té relació amb la programació o anàlisi de sistemes en tots els seus nivells . Per exemple en el cas d'un dissenyador de llocs web es valorarà que el mateix tingui certs coneixements de programació web perquè pugui manejar la interacció del lloc . No obstant això donada l'especialització i grandària dels llocs web d'avui, s'ha produït una sana divisió del treball on les tasques d'un dissenyador web i la d'un programador web estan bé diferenciades i ja no les executa una sola persona. Les professions mes requerides són analista programador o programador , suport tècnic (ja sigui reparació de PCs o configuració de programari) , administrats de base de dades , desenvolupament web (disseny i programació) , consultors en intel·ligència de negocis )o Business Intelligence) .

Aquestes ultimes estan relacionades amb instrumentació de llocs de comerç electrònic. Quant als nivells d'ingressos en l'àrea de les TICs van dels 10.000 als 25.000 euros anuals i la variació correspon al grau de coneixement , experiència , l'empresa entre altres factors.

Pot obtenir un estimatiu de com seria el seu salari si treballarà en les TICs a Espanya connectant-se a www.laboris.net i després de completar les seves dades triant l'opció "El meu valor Infosalary" se li indicarà com seria el seu ingrés terme mitjà per als coneixements que posseïx.

Per a aconseguir un treball relacionat amb les Tic ho mes fàcil és consultar els llocs web dels portals de treball i també els lloc de les principals empreses del sector tecnològic que moltes vegades té un enllaç on els postulante poden deixar el seu currículum.

Estadístiques de l'us de les TIC a Espanya

L'INE acaba de publicar l'el informe anual 2008 d'ús de les TIC en les llars espanyoles, en les quals es recullen algunes dades sobre quant i com usem a Espanya l'ordinador, internet, els mòbils i la Televisió Digital Terrestre, és curiós per exemple que diguin que el 37,4% dels habitatges disposa de recepció de televisió digital terrestre (TDT), un creixement de 15 punts comparat amb el 2007 quan ja va tocant canviar-se ja que l'apagada analògica segueix planificat per a Abril del 2010.

Dono per fet que en aquestes estadístiques per exemple no recojen que molts usuaris tenim Televisió per cable, pel que no necessitem el TDT. Molt més interessant és aquesta taula extreta de l'informe de l'INE que reflecteix l'evolució en els últims anys de l'ús d'ordinadors, internet i accés a Banda Ampla en les llars espanyoles, es veu l'increment any rere any però , de vegades, els quals naveguem molt sovint per la xarxa i gairebé vivim en ella ( i d'ella o gràcies a ella ) ens vam oblidar que existeix tot un món aquí fora que ni sap, ni li interessa ni li importa... o potser no pot.

El 63% de les llars espanyoles compte amb algun ordinador, el que ja em sembla bastant. El 51% té accés a internet però només el 43.5% té banda ampla, o sigui, que només el 43.5% pot "navegar de debò" per internet. A part de moltes altres dades, que conclusions podem prendre que el creixement que s'hauria d'esperar en els pròxims anys va a ser brutal, sinó, fixeu-vos en la secció de l'informe que parla de l'ús d'internet per part de nens entre 10 i 15 anys... al·lucinant, el 82% dels crios han navegat ja per internet encara que no entenc bé la disparitat de dades, ja que si només un 43% de llars té accés per banda ampla, com és que el 82% de les criatures ja navega ? Potser ho facin en la biblioteca, l'escola o en un Cyber per aquí.. curiós. L'important és que l'ús que fan els nens ens mostra que podem esperar en els pròxims anys.

Les TIC a Espanya i Europa

Espanya és el tercer país europeu més copejat per la “bretxa digital”. L'últim informe de Eurostat revela que els espanyols, només després dels portuguesos i eslovens, són els quals més van patir en 2004 la gran divisió digital en l'accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Des de fa almenys deu anys, les TIC s'han expandit fent-se més accessibles i assequibles a la gran majoria. No obstant això, encara persisteix una gran divisió digital existent entre aquells que tenen la possibilitat de connectar-se a Internet i els quals no. L'informe cita diversos factors que poden ser causa d'aquesta bretxa: l'edat, la situació laboral, el nivell educatiu o el grau d'urbanisme de l'àrea de residència que desemboquen en una manca pel que fa a infraestructures i dotació d'equips, així com l'insuficient nivell de coneixements informàtics i de les competències necessàries per a poder ser partícips de la Societat de la Informació.

Espanya és el tercer país de la Unió Europea que més va sofrir aquest desequilibri d'accessibilitat digital en 2004, solament superat per Portugal i Eslovènia en la cua de la classificació global. El document europeu fixa la divisió digital que pateixen els espanyols en un 61%, que resulta de comparar el 77% dels ciutadans espanyols amb un nivell alt d'estudis que va accedir a la xarxa i el 16% d'aquells altres amb un nivell cultural baix.

Segons l'informe, els països europeus que van registrar en 2004 una bretxa digital menor van ser Lituània (11%), Suècia (24%), Alemanya (25%), Dinamarca i Estònia (ambdues amb un 27%). Del document es desprèn, a més, que el 85% dels estudiants europeus va utilitzar Internet en 2004. Sobre aquesta dada cal ressaltar un aspecte curiós, i és que a Islàndia, a més de que el 100% dels estudiants va accedir a la xarxa el passat any, també ho va fer el 75% d'aquelles persones que posseïxen un nivell baix d'educació (quan la mitjana europea se situa entorn del 25%).

Les TIC a Catalunya

Catalunya sofreix un desajustament entre els recursos humans especialitzats en TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i la demanda empresarial d'aquests perfils. Així ho confirma l'estudio Els professionals dels TIC a Catalunya.

La visió empresarial dels necessitats a curt termini realitzat per la Fundació Observatori de la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i A. c. s. Institut per a la Secretària de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya.

Els professionals TIC esmentats en l'estudi inclouen les diferents enginyeries: informàtica, telecomunicacions i industrial electrònica; les enginyeries tècniques informàtiques i de telecomunicacions i els cicles formatius de grau mig i superior. El desequilibri entre la demanda i l'oferta de professionals TIC està causat per la tendència a la baixa de llicenciats universitaris i titulats en formació professional en especialitats d'aquest àmbit; l'estancament en el nombre total d'ocupats en aquestes professions i l'augment de la demanda per part de les empreses. Les dades de l'enquesta mostren que les empreses del sector TIC són les quals oferixen millors oportunitats d'incorporació professional.

El 85% de les ofertes laborals previstes per al pròxim any són d'empreses del sector TIC. Concretament, a Catalunya es precisen més de 21.000 professionals TIC. Una tercera part de la xifra serà coberta pels recién titulats, especialment enginyers. La resta, uns 15.000 llocs de treball, haurien de ser ocupats per professionals TIC provinents d'altres territoris, per professionals TIC ja ocupats en el mercat laboral català, o per professionals sense formació especialitzada en TIC.

Aquest últim, representa un 10,7% de les contractacions per a desenvolupar tasques TIC en l'actualitat. Segons l'estudi, les empreses entrevistades manifesten dificultats per a cobrir les seves ofertes de treball, arribant fins a a suspendre projectes per falta de professionals qualificats. A més, es constata la mobilitat dels professionals amb freqüents canvis de treball: les primeres experiències laborals solen durar pocs mesos, ja que els professionals troben de seguida oportunitats de millora.

Conseqüències de les TIC

-La integració encertada de les TIC en el nucli del procés empresarial és bàsica per a garantir una competitivitat contínua i sostenible.

-L'augment accelerat de la productivitat i el creixement econòmic està estretament relacionat amb els avanços de les TIC.

-Estalviar costos és una motivació clau per a dedicar-se al comerç digital L'entorn financer europeu no és suficientment favorable a la innovació. -

Creixement econòmic.

Actualment, les TIC afecten a gairebé tots els aspectes de la vida econòmica i sobretot a l'organització i adreça d'empreses. L'augment accelerat de la productivitat i el creixement econòmic dels anys 90 està estretament relacionat amb els avanços de les TIC en el sector dels programes informàtics i de tecnologies de control, que no es caracteritzen tant pel descens dels preus, com per augmentar la capacitat i la facilitat d'ús el que millora la qualitat de productes i serveis.

En el període 1996-2000 tots els països han registrat taxes de creixement del PIB superiors a les de creixement de l'ocupació, experimentant així un augment de la productivitat. Irlanda, Finlàndia, Països Baixos, Espanya i EUA presenten la millor combinació de creixement de la producció i de l'ocupació en aquest període. Per contra, països com Alemanya i Itàlia van registrar la pitjor.

No obstant això, en 2001, la brusca disminució del nivell d'inversions empresarials en TIC, tant en EUA com a Europa, va afectar de manera negativa a les perspectives de creixement econòmic. Generació d'ocupació. L'augment de la productivitat induït per les TIC és una font de creació d'ocupació.

El rellançament del creixement de la producció ha donat impuls a l'ocupació tanta a Europa com en EUA, de manera que encara que poden desaparèixer llocs de treball en alguns sectors, el dinamisme global resultant de la utilització de les TIC provoca la generació d'ocupació en uns altres fins a compensar les pèrdues amb escreix. Organització empresarial. Altre aspecte característic de l'economia electrònica és que està modificant les condicions de competència i l'estructura dels mercats.

Bàsicament són quatre els canals de canvi:

1. Competència creixent , fruit de la reducció de barreres i creació de noves vies de distribució, augmentant la transparència en el preu.

2. Nous models empresarials, amb menors costos i majors exigències de qualitat.

3. Noves formes de comprar i vendre, amb major personalització de productes i serveis.

4. Noves necessitats de formació, ja que els nous processos requereixen noves qualificacions.